Col.legi Fra Joan Ballester

971 650 821

info@frajoanballester.com

Pare Alzina, s/n

Campos - 07630

08:00 - 12:00 i de 14:00 -16:00

De Dilluns a Dijous Divendres de 8:00 - 14:00

Col.legi Fra Joan Ballester

123 456 789

info@example.com

Goldsmith Hall

New York, NY 90210

07:30 - 19:00

Monday to Friday

75è ANIVERSARI DEL COL·LEGI FRA JOAN BALLESTER (1943-2018)

INTRODUCCIÓ

75 anys. Una experiència Fra Joan Ballester. 

 

En el decurs dels darrers mesos, el Col·legi Fra Joan Ballester ha celebrat els 75 anys d’història, tot enmig d’un seguit d’activitats que han permès contemplar el centre des d’una perspectiva diferent.

 

L’any de celebració de l’aniversari es va posar en marxa amb una celebració al convent de Sant Francesc de Paula. En un to càlid i amb una notòria presència de famílies i alumnes del centre, el senyor Bisbe Sebastià Taltavull oficià una missa en la qual el Col·legi va connectar amb la seva essència cristiana. La missa fou testimoni de la recuperació de l’himne del Col·legi, que s’havia escrit vint-i-cinc anys enrere i del qual se’n va adaptar la música. La resposta del poble a la convocatòria ja posà de manifest el compromís de la gent de Campos amb el Col·legi, just a l’entrada d’aquest aniversari.

 

Un dels actes centrals va ser la inauguració de l’exposició fotogràfica “75 anys de bons dies”. La mostra exposà un extens catàleg d’imatges que, presentades amb un format fresc i original, representaren el fil de la història del Col·legi en les seves set dècades de vida. La relació de simbiosi que el centre ha mantingut amb el poble de Campos es posà de manifest en l’exposició que, més enllà de mostrar centenars i centenars d’alumnes que han passat per les nostres aules, evidencià l’intens procés de transformació que ha experimentat la vila des de la creació del centre fins a dia d’avui.

 

Un mes després de la inauguració de l’exposició, es va celebrar la presentació del documental “Fra Joan Ballester: setanta-cinc anys educant en família”. A través d’un document audiovisual i fent ús de testimonis de distintes generacions, l’obra fa un recorregut per la memòria del Col·legi des d’una perspectiva més aviat emocional. S’entremesclen les descripcions de les històries viscudes amb els sentiments que les han rodejat i és precisament aquesta vessant més emotiva la que fa de tot plegat quelcom únic.

 

Però l’aniversari del Col·legi no només ha format part d’aquests actes, sinó que també ha estat present en el dia a dia dels alumnes i mestres durant el seu horari lectiu. El centre ha adaptat els seus espais per tal de fer present la memòria d’aquests 75 anys en cada racó del Col·legi. La vessant solidària de la celebració també ha estat un dels objectius de la comissió de mestres i famílies que va preparar el programa d’actes; de fet, activitats com la cursa solidària dels 75 anys serviren d’excusa per donar a aquesta festa una tonalitat més humanitària.

 

En nom de l’equip de Fra Joan Ballester, esperam que la celebració d’aquest aniversari no només hagi servit per recordar qui som, sinó també per impulsar el futur del centre, que es presenta apassionant.

 

Molts d’anys, Fra Joan Ballester!

 

Andreu Mir

Director titular

Col·legi Fra Joan Ballester

 

Himne del Col·legi Fra Joan Ballester

 

 

 

75 anys, 75 raons. Per què estimam l’escola?

 

 

Paraules president de l’APA a la inauguració de l’exposició

Bon vespre!

Quan una persona arriba als 75 anys solem dir que, si gaudeix de bona salut, té per endavant molts anys per a gaudir de la vida. Així podríem felicitar  la nostra escola, desitjant-li que els anys que té per endavant puguin ser plens de millores i de bones accions educatives cap als seus alumnes, les seves famílies, i desitjant a tot el personal docent i no docent molts anys per a poder donar exemple i ensenyar els valors i principis que sempre han regit la nostra escola. Perquè encara queda molt camí per córrer i molt camí per sembrar.

L’experiència que ha anat sumant el Col·legi arreu d’aquests anys avui la veiem reflectida en les imatges que ens envolten. I si us hi fixau, n’hi ha pocs dels que hi surten que hi facin mala cara: per alguna cosa deu ser, no?

I és que a l’escola tots ens hi hem trobat bé, hi hem forjat la nostra identitat, hi han nascut les nostres amistats, qualcun hi va trobar al·lota, fins i tot, n’hi ha que hi han tornat per a què sigui el seu lloc de feina.

Perquè 75 anys donen per a molt, i avui ho hem de celebrar com toca!

Si som aquí, i som com som, és gràcies, en gran part, a l’escola i a tot el que hi vàrem aprendre. I no només aprendre les lliçons de matemàtiques o naturals, sinó les lliçons que la vida ens ha anat brindant a cada etapa educativa: aprendre a compartir, aprendre a esperar el torn de paraula, a respectar l’altre tal com és, aprendre el valor de l’amistat, aprendre que hi ha un Déu que ens estima; en definitiva, viure un gran tros de la nostra vida dins l’escola.

 

I amb tot això, malgrat passin els anys, sempre, en un moment o un altre d’una conversa entre amics, a la taula sopant, en un aniversari o en una caminada, surt el nom d’aquell mestre que ens va marcar, que ens va ensenyar a descobrir el món, amb qui vam compartir algun viatge d’estudis, una anècdota viscuda amb ell o ella, una classe on li vàrem fer la punyeta, o una aula on ens hi va deixar ser nosaltres mateixos! Moltes gràcies, MESTRES, amb majúscules, per ajudar-nos a descobrir el que som avui, a aplanar junts el camí, a donar-nos la mà en el nostre aprenentatge. L’escola compleix 75 anys perquè entre tots els qui hi heu posat el vostre granet d’arena, l’heu feta arribar molt enfora! Començant pels qui apostaren pel col·legi parroquial amb els escolanets fins a arribar als nostres dies amb moltes persones que han ajudat a fer-ho possible, com són tots els titulars i directors que han duit la seva gestió.

I com a membre i actual president de l’APA, només em cal donar les gràcies a l’escola que ha brindat l’ oportunitat, a tots els pares i mares dels alumnes, de sentir-se una mica seva l’escola, ha escoltat les nostres quimeres al llarg dels anys i ha oferit espais de comunicació per trobar el millor per a tot l’alumnat.

Enhorabona pels 75 anys! Que siguin el principi de nous projectes, nous esforços i noves il·lusions per continuar sent un referent en el nostre poble!

 

Campos, 10 de maig de 2019.

 

Joan Puigserver Roig, president de l’APA

 

PREMSA I PUBLICACIONS

Article Diario de Mallorca sobre la missa i l’aniversari. 12 de novembre de 2018

 

Article Diario de Mallorca. 4 de juny de 2019

 

Article programa literari. Agost 2019

75 anys de bons dies

 

 

Article programa festa de l’Obra, 2019

 

 

 

En memòria de totes les persones que varen

formar part de la gran família del nostre estimat col·legi.

 

L’escola Parroquial (L’Escolania) i la fundació del Col·legi

 

Dia 2 d’agost de 1940 arribà a la vila un rector nou, jove i intel·lectual:  Mn. Sebastià Garcias Palou. La seva il·lusió per dotar la parròquia d’una Escolania que fes lluir les funcions parroquials, el mogué a crear una escola per als nins que servien l’altar i cantaven en el cor. Era l’any 1941.

 

Ubicada al Carrer Major, 12, començà com a escola de repàs, l’estiu de 1941, regida per Mn. Joan Lladó Mora, seminarista que, en esser ordenat prevere, seria destinat a la parròquia de la vila. Aviat, l’ànima de l’escola seria el mestre el Sr. Jordi Gomila i Mir. 

 

Per aquest temps hi ensenyaren també, a més de l’esposa del Sr. Jordi, que el suplia als matins, quan ell treballava a l’ajuntament, el Sr. Julià Obrador i el Sr. Jaume Mas.

 

Recorda el Sr. Sebastià que a l’Escola Parroquial, “hi anaven nins de tota condició, principalment pobres. El mestre Gomila venia a ca nostra i em deia que hi havia nins pobres, que no eren de l’ Escolania, nins de talent, què podríem fer per ells? I jo responia: fundar un col·legi”.

 

D’aquesta manera podem assegurar que aquesta escola fou l’embrió del que arribaria a ser el Col·legi.  Dia 20 de setembre de 1943 obrí les portes amb el nom escollit pel mateix Mn. Garcias Palou. 

 

Durant anys no tingué edifici propi i els alumnes s’havien d’anar a examinar a l’Institut de Ciutat; més tard, per no haver d’anar a Palma, estigué unit al col·legi Sant Bonaventura de Llucmajor i el 12 d’abril de 1945 fou autoritzat pel Magnífic i Excm. Rector de la Universitat de Barcelona. N’era director el Sr. Eusebi Riera Estada.


Mn. Sebastià Garcias Palou, l’any 1948, deixà Campos en esser nomenat ecònom de la parròquia de Sant Nicolau de Palma. Després d’oposicions, fou nomenat Canonge Arxiver i Canonge Magistral de la Seu de Mallorca. Ha publicat moltíssimes i profundes obres sobre Ramon Llull. A més de molts d’altres guardons, li fou concedida, l’any 1984, la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Morí precisament l’any en què es complien els cinquanta anys de la fundació de la seva gran obra de Campos: el Col·legi Fra Joan Ballester.

Reus i Mas, G, (1994), Col·legi Fra Joan Ballester. Campos 1943-1993. Impremta Adrover, Campos.

 

 

Durant el curs 2018 -2019 el col·legi Fra Joan Ballester ha celebrat el seu 75è aniversari amb una sèrie d’actes que detallam a continuació.

 

Dia 11 de novembre del 2018, es va celebrar una missa al Convent, presidida pel Bisbe Monsenyor Sebastià Taltavull Anglada, qui va destacar el caràcter cristià del Col·legi: “Més que una institució acadèmica, ha de ser una comunitat cristiana, amb tot allò que representa”.

Hi varen participar les dues corals de la nostra Parròquia. El Convent va acollir, en aquesta missa, una pancarta commemorativa del 75è aniversari; anteriorment s’havia demanat a tota la comunitat educativa que hi volgués participar, ho fes amb una frase o raó per la qual recordàs i estimàs el col·legi. 75 anys- 75 raons; se’n varen fer tres cartells, que han estat exposats, durant tot el curs, a diferents llocs de l’escola. L’Himne del Col·legi va tancar la celebració de la missa i aquest sús a l’any de celebració que ens esperava.

 

Dia 20 de desembre, el dia en què el Col·legi canta Nadales, més de 100 antics alumnes es varen reunir per oferir-nos una Nadala ben sentida. Amb música de Michael Jackson i lletra adaptada a la causa, l’església va ser testimoni d’un encontre intergeneracional que va emocionar tots els que hi assistírem i que va posar de manifest la capacitat d’unió d’aquesta gran família que forma el nostre estimat col·legi.

Al maig del 2019 es varen entregar a Càritas-Campos 1.029 euros recaptats en una cursa solidària en la qual hi varen participar tots els alumnes del Col·legi, començant pels més petits d’Infantil fins als alumnes de 4rt d’ESO. També hi volgueren posar el seu granet d’arena un grup d’alumnes representant l’institut Damià Huguet.

 

Dia 10 de maig d’aquest any, el Casal de Ca’n Pere Ignasi va acollir l’exposició “75 anys de bons dies”. Fotografies dels alumnes i dels mestres, història del centre, llistat de personal, material divers…varen donar forma a una interessant visió del que ha estat el Col·legi, des de l’inici fins als nostres dies. Sobretot, es va retre homenatge a tots els membres que han format aquesta comunitat educativa al llarg d’aquests 75 anys.

L’exposició que va romandre oberta fins a finals de juny, fou un altre encontre intergeneracional que va posar en evidència l’estimació vers el nostre col·legi: petits i grans al voltant d’una mateixa idea: jo vaig anar/ vaig a aquest Col·legi.

 

Al llarg de tot el curs, els alumnes varen treballar la història del Col·legi: inici, ubicacions, els fundadors, Fra Joan Ballester… Necessitam conèixer el passat per encarar el futur. Les arrels alimenten l’arbre i el fan créixer. I ningú no estima allò que no coneix. Per valorar el present hem de conèixer el passat. Només així podem estimar i créixer.

 

I per acabar els actes commemoratius, a principis de juny es va projectar el Documental sobre el 75è aniversari. Va ser l’acte colofó que va posar el punt final a un curs de celebració. Amb el títol “Educant en família”, el podeu trobar a la pàgina del Col·legi i al link https://www.youtube.com/watch?v=7E1tcQn6prg . Hi trobareu la història  del nostre Col·legi i molts de testimonis de diferents membres de la Comunitat Educativa.

 

El nostre Col·legi ha arribat on és gràcies a la tasca de: fundadors, alumnes, famílies, personal docent, personal no docent, associacions de pares, parròquia…Tots junts formam aquesta gran família i li atorgam al nostre Col·legi aquest caràcter familiar que el caracteritza.

El nostre logotip té un llibre i un alumne que fa esport: són un símbol. Són el tàndem entre l’estudi, la cultura, l’educació, l’esforç i els valors que cuiden la nostra ment, i l’activitat física, que cuida el nostre cos. Partint d’ell, desitjam per al futur:

Salut per al nostre Col·legi i Educació per Molts d’Anys!

 

 

HIMNE DEL COL·LEGI FRA JOAN BALLESTER.

Lletra: Mn. J. Roig

TORNADA

ARBOREM AL VENT COMPANYS,

NOSTRA FE MAI DEFALLIDA,

QUE MANTÉ ELS MILLORS AFANYS

I ÉS LLAMBREIG DE NOVA VIDA

ESTROFES

Ben units resseguim l’ampla carrera

d’esperances que els avis van obrir

no tingueren ni més crit ni més bandera

que l’esforç per guanyar el seu alt destí

(TORNADA)

 

Ben lligats a l’estudi i a la terra

dreçarem entre tots un nou país.

És aquest el caminal que mai s’erra;

és aquest el nostre gran compromís

(TORNADA)

Seguirem amb deler aquell ferm guiatge

dels que han forjat el bon tremp campaner

a l’escalf del renom i del mestratge

del patrici FRA JOAN BALLESTER.

(TORNADA)

 

(Dues versions musicals: una versió original extraviada obra de Mn. G. Bennàsser  “Dameto”, i l’actual de M. Barceló)

 

Comissió 75è aniversari Col·legi Fra Joan Ballester.

 

 

Article ressò sobre la cessió del material de l’exposició a l’Arxiu Municipal.

DE  L’ESCOLA  A  L’ARXIU

Intervenció de Maria Agustina Riera Ginard, responsable de l’exposició “75 anys de bons dies”, del col·legi Fra Joan Ballester, amb motiu de la cessió del fons gràfic de l’exposició a l’Arxiu Municipal de Campos. 

 

Bon dia.

Consistori, parròquia, arxiu municipal, representant de la titularitat, personal del centre i alumnes d’ara i de sempre, APA, campaners, tots, benvinguts.

Em  pensava, dia 30 de juny, haver acabat amb tot aquest trull sobre l’aniversari de l’escola, haver arreplegat veles, empaquetat la feina de mesos, a punt per deixar-ho tot damunt una prestatgeria o dins un calaix i haver tancat la porta. Però la porta va quedar oberta. De llavors ençà no hem estat aturats, i la història és més viva que mai.

Sabeu per què som aquí: perquè deixam el material de l’exposició “75 anys de bons dies” a l’arxiu municipal. Avui vespre voldria explicar-vos-en el motiu.

I aquest motiu es podria resumir en una paraula: era la que em sortia quan he començat. És una paraula que em varen ensenyar a ca nostra, a l’escola, que he après a dir cada dia: una paraula que jo intent ensenyar als meus alumnes i, òbviament, als meus nebots. GRÀCIES. A més, és gratuït dir-la, i t’obri moltes portes.

Primer de tot, un agraïment als assistents d’avui. Perquè hi sou, mig any després, 75 anys després. Perquè repetiu assistència. Vos podria anomenar un per un perquè heu assistit a altres actes relacionats amb l’aniversari de l’escola i avui heu tornat.

I què ens ha duit a prendre aquesta decisió?

El passat dia 10 de maig, avui fa 8 mesos, dia en què tenia el cap a un altre lloc, un dia en què davant l’absència d’una amiga, d’una mestra, tenia més plorera que rialles, va tenir lloc al Casal de can Pere Ignasi la inauguració de l’exposició “75 anys de bons dies”.

Allà, enmig de més de 200 fotos amb més de 2.400 cares impreses, i el llistat de més de 200 persones que narraven i testimoniaven el pas dels anys de la història del Col·legi, era fàcilment palpable un ambient d’impaciència, de curiositat, nirvis i emoció.

Sorprenentment, va passar una cosa que no m’hauria imaginat mai: reunir en un mateix lloc, en un mateix moment, un grup de gent amb més de 80 anys de diferència entre ells per un mateix sentiment. Hi havia un ambient d’alegria, de satisfacció i de comoditat: la que sents quan ets a ca teva, la de redescobriment de fets passats, que tornen a veure la llum com quan ets davant un àlbum amb fotos que no recordàvem o que no sabíem que existissin, fotos on tothom hi troba un record: una història per contar i compartir, a més d’un nom que havia passat a l’oblit.

Era una passada.

Aquell vespre mirava la sala farcida de gent, tothom amb qualque relació amb el centre, des d’infants de dos anys que havien fet la sol·licitud de matrícula per a aquest curs, i asseguraven un any més de vida del centre, a fills, nets o la vídua d’alguns dels primers mestres que, malauradament, ja no són amb nosaltres. A la sala hi veia anades i tornades d’una foto a una altra, enmig de cares que brollaven records. Hi veia les llàgrimes d’emoció i d’agraïment d’un dels primers alumnes, en Biel Mesquida, que sortia a les fotos (a les primeres), gràcies al fet que ell, el tio Andreu Ginard ‘Serraller’ (que avui tots dos són aquí), n’Andreu Adrover ‘Tereset’ i altres alumnes coetanis, varen cercar fotos fins que les varen trobar, i a més varen fer memòria per recordar els noms i llinatges dels mestres de fa 75 anys i que no apareixien escrits enlloc; noms que, mai més ben dit, haurien passat a la història. I, mentrestant, pensava: “tants de mesos de tanta feina, de telefonades a qualsevol hora, de passes fetes amb fotos a la mà cap aquí i cap allà, a cercar, a dur a escanejar a en Joan Puigserver, cap a casa a classificar i després tornar-les; tot el cansament, la tensió, els nirvis i tot l’esforç, han valgut la pena”. I, mentre passava i pensava tot això, va venir algú a parlar-me de la possibilitat de deixar les fotos a l’arxiu municipal.

En poc més de dos segons vaig pensar dues coses:

1-“Arxiu? O està obert? A nosaltres? Hi pot anar tothom que vulgui?”

2-“Deixau-me descansar un parell de dies, per favor, per assaborir el resultat de tanta feina, i mirar les fotos amb tranquil·litat, ja que hi som.”

Mesos abans, ja vaig saber que si s’aconseguia el material proposat per a l’exposició no seria un material qualsevol. I això és un bon punt per fer una mirada enrere, perquè m’han demanat que torni explicar el naixement d’aquest projecte. Es posa damunt la taula fer una exposició. Pensam quin pot ser el lloc més adient per aquest acte obert a tot el poble: la sala de la columna del Casal. Demanam a l’Ajuntament si ens la poden deixar i rebem una resposta afirmativa. La data: per la Fira de maig.

Partint de la idea que si ho feim ho feim bé, demanam ajuda a n’Andreu Mas i a na Maria Nicolau: amics, antics alumnes del centre i responsables de l’ArtNit. Tots dos diuen que sí. Els vàrem mostrar el material que teníem, que era molt i divers (calendaris, revistes, documentació pròpia de secretaria i del professorat, butlletins, llibres, apunts…) i fotos. Moltes fotos. Imaginau-vos un àlbum de ca vostra, que estau mesos o anys a completar, amb fotos de mides, formats i temes molt diversos. Això teníem nosaltres: fotos de sortides, finals de cursos, viatges, rues i ruetes, grups d’amics i de mestres, orles, algunes fotos de grup-classe….

Però la proposta que ens fan ells és la de fer una exposició fotogràfica “on surtin el màxim nombre de persones que han fet possible aquests 75 anys.” Com? “Els alumnes, en fotos de grup-classe que és on en surten més; i el personal docent i no docent, en fotos individuals.” Quasi res. El món s’atura per uns instants. Tens moltes fotos, d’aquestes, només un parell. I el món et cau damunt.

La proposta era molt bona, però ens havíem de posar a cercar un material que no sabíem si existia: fotos de grups d’alumnes des del 1943 fins al 2018.

Conscients de la dificultat, en lloc d’asseure’ns i rendir-nos o plorar, ens vàrem aixecar i ens vàrem posar a fer feina. Ens proposaven una exposició amb un material que, si l’aconseguíem, no seria un material qualsevol, una exposició per a la qual l’esforç necessari per trobar aquest material i el valor de tots aquests documents estarien, si fa no fa, al mateix nivell. Una tasca amb una dificultat que dins el món actual digitalitzat en el qual vivim potser és mala d’entendre.

I amb l’esforç, el resultat: les fotos varen començar a aparèixer. Vàrem aconseguir les que vàreu veure i un parell més. Més de dues-centes cinquanta fotos amb milers de noms i amb milers d’històries. Històries personals amb el rerefons d’una gran història educativa.

Una història que va començar a escriure Mn. Sebastià Garcias Palou, fill il·lustre d’Inca. Al 2017, la ciutat del Raiguer va publicar un llibre sobre tan polifacètic personatge i eximi lul·lista. El podeu trobar a la biblioteca de Campos.

I és que una de les coses guapes que ens ha aportat tota aquesta recerca ha estat la d’aprendre una gran lliçó d’història. No només la de descobrir noms d’alumnes i de mestres que desconeixíem, sinó també una gran història de l’educació, amb fets cabdals i curiosos, com és que durant uns anys hi va haver nines escolaritzades al centre, fet no legal en aquell moment, i del qual el Col·legi en va assumir el risc, però sempre fora deixar proves o evidències, i per això en tenim un “buit” de fotos, un buit que diu molt. Tota una informació que ha caigut a les nostres mans gràcies a aquesta exposició.

Aquell vespre i les set setmanes que va restar oberta no varen fer res més que agafar valor totes aquelles instantànies allà exposades: els milers de persones que varen visitar l’exposició. Visites que s’allargaven una hora. La gent que repetia. Pares amb fills, padrins amb nets. Amics. Companys de feina. Sempre amb el mateix fil argumental: històries, records, noms, aquell mestre que em va ensenyar a… Antics alumnes i personal que viu a fora i que, en una visita a Mallorca, venir al Casal es va convertir no només en una obligació, sinó també en una il·lusió. Gent que viu fora poble i que pels mitjans de comunicació va veure l’exposició i va venir aposta a Campos per cercar cares conegudes. Antics companys de curs que quedaven no per anar a dinar o a  sopar, sinó per anar a veure l’exposició. I, molt curiós: qui més qui manco sortia de la sala amb una foto més al mòbil. Com deia, tot això no va fer més que donar valor a totes aquelles fotos que havíem aconseguit reunir i a plantejar-nos la idea de l’arxiu municipal… que no sé ni què és ni què hi fan.

Per tant, anam a veure na Beatriu Zamorano, la senyora que escriu a tots els programes de les festes de la Mare de Déu d’agost, però que no sé qui és.

I na Beatriu és una persona que té la porta oberta, que parla clar i que t’ho posa molt fàcil.

El que ens va oferir no eren més que avantatges: “deixar el material, que no es perdi, que es conservi en les millors condicions i que sempre estigui en un format digital actual per a la millor lectura i consulta”.  Només pots dir que sí.  “A més”, va dir “es fa una fitxa de cada foto descrita el millor possible” I aquí, la darrera tasca, perquè ja que hi som, ho feim bé: posar el màxim de noms i dates. Estau tots convidats a ajudar-nos a completar aquesta feina.

D’acord, l’arxiu és la millor opció, però no és fàcil fer aquesta passa.

El material no és exactament nostre, però l’estim com si fos meu. Com he dit abans, darrere hi ha moltes hores de feina i el cor et diu una cosa; el cap, una  altra, i l’endemà tots dos han canviat d’opinió. Però sempre hi ha un però. Venga, 3r dia, 3a votació.

Però, com passa moltes vegades, obtens la resposta on i quan manco t’ho esperes.

Fa un parell de setmanes era a una ruta literària per conèixer la figura de Mn. Costa i Llobera a través dels ulls de Mn. Alcover i, conèixer Alcover a través dels ulls de Costa i Llobera. Allà, dins un dels espais que vàrem visitar, enmig de tanta informació, notícies, textos, enmig de tantes lletres i imatges; és a dir, enmig de tant de material, vaig agrair, que algú, al seu moment, el valoràs i guardàs, i que darrere aquest primer, un segon i un tercer haguessin continuat amb la tasca de recerca, estudi, anàlisi i custòdia de tot aquell material, perquè nosaltres, 100 anys després, ens puguem regar de tota aquella història amb un material testimonial, un material per entendre millor el nostre present, proves del nostre passat, a vegades oblidat, i valorar l’esforç fet tants d’anys enrere. I vaig pensar: “ja, decidit. El material se’n va a l’arxiu” i varen desaparèixer tots els emperons.

I això és el que hem fet avui, amb data d’ahir, 9 de gener, sant Julià, patró de Campos i de la nostra Parròquia, element clau i eix del centre. Se signa un contracte de guarda de totes les fotos i documents que vàrem aconseguir acumular al llarg dels mesos de recerca de material per a l’exposició, material que tenim gràcies al fet que hi va haver gent que va guardar les fotos, va cercar i va trobar i es va posar a recordar noms, gràcies als quals hem descobert els fets importants de la història del centre.

Des d’aquí, gràcies Beatriu i per haver trobat lloc i temps per guardar aquest material: un material que és el reflex de la història del col·legi Fra Joan Ballester, però és més que tot això: és la història d’un poble i aquesta és, com sempre, la història de les persones que el formen.

Gràcies!

Campos, 10 de gener de 2020

 

Cessió material de l’exposicó  ” 75 anys de bons dies” a l’Arxiu Municipal. 12 de gener 2020

“75 anys de Bons dies” de l’Escola a l’Arxiu

 

VÍDEOS

Programa Mosaic emès dia 11 de novembre de 2018

 

https://ib3.org/carta?type=TV&programId=d25ad2d2-5aa5-4701-b3b8-947cb2fe6fd8

 

Nadala dels antics alumnes. Desembre 2018

 

Programa Mosaic. Maig 2019

 

Documental “Educant en família”. 7 de juny 2019

 

 

Cursa solidària

 

 

GALERIA

Celebració al convent de Sant Francesc de Paula. 11 de novembre de 2018

 

Exposició “75 anys de bons dies”

Cessió material de l’exposicó  ” 75 anys de bons dies” a l’Arxiu Municipal. 12 de gener 2020