Ens vàrem trobar tots a la plaça amb cares de son però amb les maletes plenes d’il·lusió. Estàvem a punt de passar cinc dies enfora de casa nostra amb companys amb els que no estàs acostumat a conviure. Encara que ja havíem anat junts de viatge, estàvem tan nerviosos com si no hi haguéssim anat mai.
Arribam a Madrid sense ser coscients d’això, pareixia que érem a Palma. I ara sí… a Madrid commeçà realment el nostre viatge. Cinc dies de rialles, cares de son, de calor i de fred, de bona convivència, de poques hores de dormir, de molts de kilòmetres de bus, de visitar els llocs més importants de la ciutat, de veure famosos, de veure l’increïble musical del Rei Lleó, de gastar, de caminar, d’habitacions desordenades, de conéixer com és la convivència amb els companys i d’anar forjant la nostra petita família, però sobretot, cinc dies de disfrutar!
A la tornada, ja a l’aeroport de Palma, fins i tot a uns quants ens van caure les llàgrimes a l’hora de vure els nostres familiars i pensar que dormiríem tots sols i al saber que l’endamà no vendrien ni n’Inès ni n’Antònia a tocar les portes a les vuit del matí per despertar-nos. En resum: Cinc dies fantàstics.
Repetim??
Abans de deixar un comentari llegeix i accepta la política de privacitat.